Espejo de Suzy Lee

El dilluns ja comencem amb el taller Entre contes a la biblioteca de Banyoles. El nostre objectiu es passar una estona agradable entre nens, llegir conjuntament àlbums il·lustrats, parlar sobre ells i fer l’una i altra obra d’art seguint la temàtica dels llibres. Us informaré sobre com han anat els tallers, però abans d’això us vull presentar el primer llibre que tractarem: Espejo de Suzy Lee.


Espejo
Suzy Lee
Títol original Mirror
40 pàgines, 31 x 18 cm, cartoné, Barbara Fiore
Any de publicació 2008, de l'original 2003

És un àlbum il·lustrat sense paraules, que diu moltíssim. Ens explica l’estona que passa una nena davant del mirall i, malgrat que no hi ha res escrit (demostrant així el poder narratiu de la imatge), ens assabenta dels sentiments, pensaments, fantasies i desitjos de la protagonista. A més a més hi afegeix aquest punt surrealista, quasi filosòfic, que ens convida a reflexionar. Sobre què?
L’estampat repetit de la guarda, que em recorda a una imatge treta del

Entre Contes. Taller de Lectura Creativa

Queden poques places. Afanyeu-vos!!!
Animeu-vos, a part de què llegirem llibres preciosos, parlarem de temes sorprenents i farem obres d'art, és gratis.
Ens veiem a la biblioteca de Banyoles!!!


La bibliodiversitat i l'àlbum il·lustrat. Estat de la qüestió

Des de Queixal edicions estem preparant conjuntament amb el Liberisliber i la UdG un simpòsium sobre l'àlbum il·lustrat. Valdrà molt la pena venir, hi intervenen el Miquel-Àngel Codes Luna (director de Liberisliber), Irene Tortosa (llibrera de l'Altell), el Patric de San Pedro (editor de Takatuka), el Joan Rioné (editor de Piscina. Un petit oceà) i la Dra. Mariona Masgrau (professora de didàctica de la Llengua i Literatura de la Universitat de Girona), així com la Karo Kunde de Queixal edicions.

Dia, hora i lloc: divendres, 2 d'octubre,  a les 11:00h a la Sala d'Actes de la Facultat d'Eduació i Psicologia de la UdG (Pl. de Sant Domènec, 9, Girona)
.

L’expectació de la lectura i l’estranyament

NODELMAN, Perry (1985), “Expectations: Titles, Stories, Pictures”, children’s LIterature Association Quarterly, Volume 10, Number 1, Spring 1985, pp. 9-13

Chris Van Allsburg, The Garden of Abdul Gasazi
Nodelman presenta un exercici realitzat amb estudiants universitaris, futurs mestres, d’un curs de Literatura Infantil, analitzant les expectacions sobre un àlbum il·lustrat, a partir del nom del títol, les reaccions després d’haver sentit la primera frase, i les conclusions després d’haver sentit el conte sencer, així com després d’haver vist les imatges. Encara que no és la forma habitual de presentar un llibre als alumnes infantils, es poden treure unes conclusions interessants sobre la relació de les expectacions davant d’una nova lectura i les estratègies lectores. L’experiment es va realitzar amb el llibre The Garden of Abdul Gasazi (1979) de Chris Van Allsburg.

El nen a les ciències




Avui vull compartir amb vosaltres un llistat graciós i evidentment irònic (encara que tota exageració encobreix un fons de veritat) sobre el tractament dels nens en les diferents rames científiques. L’he trobat en un article de Karen Coats. Al final adjunto la versió original.

Podem deixar als nens opinar?

Marah Gubar (2013), “RiskyBusiness: Talking about Children in Children’s Literature Criticism”, Children’s Literature Association Quarterly, vol. 36, nº 4, winter 2013, pp. 450-457 

Graffiti de Banksy

Marah Gubar exposa en el seu article les dificultats de teoritzar sobre la infància en l’àmbit de crítica literària infantil. Així mateix complementa les dues maneres que ella ha identificat en els treballs de les últimes dècades, els que anomena el model diferencial i el model deficient, amb una manera pròpia, el model afí. Ella ressalta, que encara que hi hagi crítics que al·leguen no teoritzar sobre la infància en els seus treballs, per tant de prevenir conclusions impossibles de fer, és inevitable parlar de la infància, almenys de forma latent. Donat

Els anys 90. Noves tendències en l'àlbum il·lustrat

Silke Rabus, (1999), “Reise ins Disneyland ...? Das Bilderbuch der 90er Jahre”, en Gerald Leitner i Silke Rabus (ed.), Kinder- und Jugendliteratur. Einführung, Strukturen, Vermittlung in Bibliotheken, Wien, Büchereiverband Österreichs, 1999

Un libro para Bruno de Nikolaus Heidelbach
Silke Rabus parteix de l’observació que la quantitat d’imatges que es veuen el dia a dia en la “societat medial” és immensa i que el seu poder sembla infinit: televisió, revistes, cinema, jocs d’ordinador, vídeos, publicitat, ... Percebem cada cop més el nostre entorn a través d’imatges, una forma veloç i instantània de transmetre informació. Dins d’aquest panorama el gènere de l’àlbum il·lustrat representa un mitja constant amb una tradició centenària.
Les imatges transmeten informació de forma ràpida i penetrant; són percebudes a l’instant, malgrat l’alta quantitat d’informació que poden contenir; són directes i a la vegada ofereixen la

Ponts cap a la pau

El llibre com a pont entre cultures, adquirint així la funció d’eina educativa per la pau, és una idea de Jella Lepman, que va demanar a diversos països enviar llibres infantils a l’Alemanya ocupada després de la Segona Guerra Mundial. Calia una renovació de l’oferta cultural per a contrarestar els llibres difosos pel règim Nazi. Aquest va ser el primer pas cap a la fundació

Començant a llegir

Bettina Kümmerling-Meibauer i Jörg Meibauer, (2013), “Towards a cognitive Theory of Picturebooks”, en International Research of Children’s Literature 6.2, Edinburgh University Press, pp. 143-160

Bettina Kümmerling-Meibauer i Jörg Meibauer pretenen demostrar en aquest article com els lectors es desenvolupen cognitivament (el desenvolupament lingüístic, emocional i visual) i adquireixen literacitat amb la lectura d’àlbums il·lustrats. Justifiquen que els nens aprenen els conceptes bàsics de la literatura, com per exemple la seqüencialitat, ja des dels primers llibres. Per entendre un àlbum il·lustrat el lector ha d’adquirir l’habilitat de

Què deixem llegir als nens?

Perry NODELMAN, (1997), “Fear of Children’s Literature: What’s Left (or Right) After Theory”, en Sandra L. Becket (ed.), Reflections of Change: Children’s Literature since 1945, Westport, Connecticut: Greenwood Press, 1997, pp. 3-14

Quina por tenen els pares, autors, educadors i editors de la Literatura Infantil? Quina por tenen de la mateixa infància? Perquè hi ha una censura tan evident en aquest gènere? Perquè es limiten els llibres pels nens des de dècades a mons perfectes i històries superficials?

L'aprenentatge textual, aritmètic, espacial i temporal amb els àlbums il·lustrats


DURAN, Teresa (2010), “Efectos y afectos derivados de la lectura visual del libro-álbum”, en Teresa Colomer, Bettina Kümmerling-Meibauer i María Cecilia Silva-Díaz (ed), Cruce de miradas: Nuevas aproximaciones al libro-álbum, Caracas: Banco del Libro, 2010
 
Teresa Duran presenta amb aquest assaig l’ús de l’àlbum il·lustrat com a eina per l’aprenentatge textual, aritmètic, espacial i temporal, coneixements bàsics en l’Era de Comunicació. Segons ella l’àlbum encaixa bé en l’Era Postmoderna “por su peculiar complementaridad interrelacional entre texto e imagen”, com cita a David Lewis. Aquest gènere té una lectura singular, diferent d’altres llibres, que sorgeix de la múltiple lectura que proposa aquesta relació intermedial.
Abans d’entrar en la singularitat de la lectura dels àlbums, Duran defineix l’acció de llegir. Llegir, en primer lloc, és l’acte de descodificar signes (visuals, gestuals, fònics, tonals, olfactoris, pictòrics, etc.), però també interpretar-los. Els estudis semiològics fan èmfasi en la diferència entre el potencial d’un signe i el d’un símbol. Un text fa la funció de signe, designa i crea així un pont entre la raó i la realitat, basant-se en la intelegència racional. Una imatge fa la funció de símbol, al·ludeix, i crea així un pont entre l’inconscient i la realitat, basant-se en la intuïció i la intel·ligència

Les il·lustracions en els àlbums il·lustrats: una narrativa adulta?

Perry Nodelman (2010), “Las narrativas de los libros-álbum y el proyecto de la literatura infantil” en Teresa Colomer, Bettina Kümmerling-Meibauer y María Cecilia Siva-Díaz, Cruce de miradas: Nuevas aproximaciones al libro-álbum, Caracas: Banco del Libro, 2010

 Perry Nodelman parteix de la hipòtesi que tota la Literatura Infantil comparteix característiques estructurals i trets narratius que la distingeix de la Literatura per adults. Contradiu amb això els teòrics nòrdics, que diuen que la característica de la Literatura Infantil és ser adaptada. Pretén demostrar la seva hipòtesi a partir del gènere de l’àlbum il·lustrat que considera diferent que la resta de la LIJ. No creu que sigui una excepció dins de la Literatura Infantil, sinó l’exemple més visual que corrobora la seva teoria.
La Literatura Infantil sovint és vista com a literatura prèvia a l’adulta. Investigadors alemanys i escandinaus parlen d’una literatura adaptada als joves lectors, ja que els falta experiència i coneixement per llegir la literatura adulta, com confirma Weinrich. Però l’existència dels àlbums il·lustrats fa problemàtica aquesta teoria, ja que no hi ha forma literària adulta equivalent. Totes les formes literàries al que es podria semblar

La petita Messi i el seu estimat oncle

La petita Messi i el seu estimat oncle 
Text i il·lustracions de Pia Lindenbaum
Títol original Lill-Zlatan och morbror raring 
Traducció de Carolina Moreno Tena
36 pàgines, 27 x 22 cm, cartoné, Takatuka
Any de publicació 2009, de l’original 2006
      
En l’àlbum La petita Messi i el seu estimat oncle Pia Lindenbaum dóna un exemple de com convertir els tabús en normalitat social. Parla dels rols de gènere, de l’homosexualitat, de costums estrangers i de la nuesa, sense focalitzar en ells, sense fer-los el tema del llibre, és a dir amb tota normalitat. Al contrari, el llibre tracte dels sentiments de la protagonista i en concret de la gelosia.

Bad good girls

KÜMMERLING-MEIBAUER, B. (2012), “‘Bad good girls’ in der internationalen Kinderliteratur. VomBilderbuch bis zur Young Adult Novel”, en Möhrmann, Renate (Hrsg.), Rebelisch, verzweifelt, infam. Das böse Mädchen als ästhetische Figur, Bielefeld: Aisthesis Verlag, 2012

Bettina Kümmerling-Meibauer demostra en aquest article que cada cop hi ha més títols amb referències a nenes dolentes. Les protagonistes tenen generalment entre 12 i 16 anys, demostren un comportament contestatari contra qualsevol autoritat, diuen disbarats, no es deixen intimidar i fan entremaliadures. En resum són una espècie de barreja de les protagonistes d’Enid Blyton i Pippi Langstrumpf. Els autors pretenen o bé compensar la maleducació amb característiques positives com

2ª Festa Llibres al Replà











Aquest dissabte 16 de maig estarem a la. A 2ª Festa Llibres al Replà partir de les 10.30h ens podeu trobar a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona. Tot junts farem un llibre leporello gegant. Us hi esperem!!!
A les 13h es fara una taula rodona, moderada per la Karo Kunde, on parlarem de la situació actual de les editoriales independents i alternatives.

Cómo fracasé en la vida de Bertrand Santini i Bertrand Gatignol


como fracase en la vida1 Cómo fracasé en la vida
Text i il·lustracions de Bertrand Santini i Bertrand Gatignol
Títol original Comment j’ai raté ma vie 
Traducció de Alvar Zaid 
40 pàgines, 21 x 21 cm, cartoné, Thule Ediciones 
Any de publicació 2010, de l’original 2010

La gràcia d’aquest llibre resulta de la narrativa contraposada de text i imatge. Mentre les il·lustracions deixen intuir una infància afligida

A la garjola! de Henri Meunier i Nathalie Choux

A la garjola!A la garjola! 
 Text d’Henri Meunier i il·lustracions de Nathalie Choux
Títol original Au panier! 
 Traducció de Pere Comellas 
32 pàgines, 17 x 17 cm, cartoné, Editorial Takatuka 
Any de publicació 2011, de l’original 2004


Un llibre educatiu que parla sobre la intolerància, el racisme i la solidaritat. Un nen observa com la policia demana la documentació a visitants del parc (una dona negre, un gat verd i un ocell rosa) pel simple fet de tenir un aspecte diferent. És un llibre divertit que convida als lectors reflexionar sobre els drets humans.