Ponts cap a la pau

El llibre com a pont entre cultures, adquirint així la funció d’eina educativa per la pau, és una idea de Jella Lepman, que va demanar a diversos països enviar llibres infantils a l’Alemanya ocupada després de la Segona Guerra Mundial. Calia una renovació de l’oferta cultural per a contrarestar els llibres difosos pel règim Nazi. Aquest va ser el primer pas cap a la fundació
IBBY (L’Organització Internacional del Llibre Juvenil) que actua en més de 70 països en l’actualitat.

El Jardin de Babaï de Mandana Sadat

La idea és que qui té un ampli coneixement intercultural pot crear una empatia amb altres cultures. El llibre serveix com a font d’experiència i permet al lector viure les experiències d’altres persones i cultures. El Jardin de Babaï de Mandana Sadat, és un llibre, que a part de les seves meravelloses il·lustracions que ens situen en el món persa, juga amb l’ambivalència de llegir el llibre d’esquerra a dreta, com és habitual en la nostra cultura, o bé de dreta a esquerra, seguint la tradició irànica. Així es creuen dues històries, dues cultures, dues experiències. Però no sempre cal que la història sigui d’una cultura concreta. Un lloc per a la Rula de Mar Pavón i Maria Girón representa la repressió social de les nenes i dones que passa encara en molts indrets del món. Isol demostra en l’àlbum Secreto de familia que no cal anar lluny per trobar diferencies. A casa nostra (o en el cas d’Isol a Argentina) trobem prou diversitat.

Secreto de familia de Isol

Els llibres poden desfer prejudicis i crear comunitat. I no ho han de fer demostrant rols modèlics o missatges nobles de la bondat humana, sinó simplement amb històries entranyables que ens deixen imaginar la vida dels altres. Una bona història ens presenta les persones com individus amb totes les seves particularitats i conflictes i és precisament quan reconeixem algú com a persona que superem els estereotips.

10 soldados de Gilles Rapaport

L'enemic de Davide Cali i Serge Bloch

Llegir es converteix així en una forma d’educar contra el racisme i la guerra. En aquesta línia són interessant propostes com la de Davide Cali i Serge Bloch en L’enemic on demostren que no hi ha diferencia entre els soldats d’ambdós bàndols de les guerres, o 10 soldados de Gilles Rapaport que explica amb l’humor de l’absurd el desgast humà de les guerres a partir d’un compte enrere de 10 soldats fins a un últim. Per la seva banda Shaun Tan ens fa reflexionar sobre la colonització en el llibre Los conejos. També amb el tema de la immigració trobem grans propostes com A la Garjola! de Henri Meunier i Nathalie Choux, Migrar de José Manuel Mateo i Javier Martínez Pedro o Emigrantes de Shaun Tan. Tots tres permeten al lector conèixer i empatitzar amb les experiències de la migració forçada i apropar-se així un pas als immigrants del seu voltant.

Migrar de José Manuel Mateo i Javier Martínez Pedro

Los conejos de Shaun Tan

Júlia, la niña que tenia sombra de chico

El niño perfecto de Alex González i Bernat Cormand

Però no són només les experiències interculturals i anti-guerres que promouen una conscienciació pacifica, a partir de les relacions socials es pot conscienciar sobre la violència en el nostre món. L’exclusió social, qüestions de gènere i la discriminació són només uns dels temes que són tractats en els àlbums il·lustrats. El cassó del Gerard d’Isabelle Carrier demostra a través d’un símil visual les dificultats de discapacitats mentals. El seu llenguatge metafòric permet, però, estendre el missatge a qualsevol grup marginat. El sonido de los colores de Jimmy Liao descriu la visió del món d’una nena cega, un repte curiós i ben trobat per un àlbum il·lustrat. El niño perfecto de Alex González i Bernat Cormand i Júlia, la niña con sombre de chico de Christian Bruel, Anne Galland i Anne Bozellec serien dos exemplars molt diferents que tracten el tema de la identitat de gènere. Ambdós permeten al lector una vista al món interior, que oculten els personatges al seu entorn. Las lavanderas locas de John Yeoman i Quentin Blake, un clàssic del gènere, fa un repàs als estereotips femenins en la nostra societat. Aquests dos darrers llibres, ambdós publicats per primer cop en els seus països d’origen als anys 70, segueixen sent vigent avui dia. Això només demostra que hi ha encara molt camí a fer. Juul de Gregie de Maeyer i Koen Vanmechelen i Noms robats de Tassies són dos exemples que parlen del bullying. Ambdós llibres porten el tema fins a l’extrem del suïcidi, el que deixa els seus lectors impactats amb una situació que molts cops comença amb una broma ximple. Només són pocs exemples d’una llista inacabable. Això està bé, ja que significa que avui dia hi ha autors, il·lustradors i editors que s’atreveixen a tractar temes de compromís social.

Las lavanderas locas de John Teoman i Quentin Blake

El cassó de Gerard de Isabelle Carrier